dissabte, 4 de febrer del 2012

Miniprojecte final: conclusions

Amb aquest projecte he pogut comprovar com la construcció de coneixement es produeix per una necessitat de saber, per resoldre una dissonància entre el que se sap i el que demana l’entorn. És a dir, el coneixement es construeix quan es torna significatiu per a resoldre un problema i entendre un context.
Per això l’aprenentatge ha de ser contextualitzat perquè el coneixement forma part i és resultat del context i la cultura. Amb aquesta premissa lligaríem l’aprenentatge significatiu amb el corrent CTS, per la importància que es dóna al context, doncs les persones construïm coneixement no només amb els continguts sinó també amb el coneixement del context, que utilitzem per a donar sentit a aquests continguts.
D’aquí la importància també de que qui ensenya es posi al context, a la cultura del que aprèn. Aquesta manera d’aprendre implica per a qui ensenya un nou rol i demana una nova manera d’entendre de la pràctica educativa, on és molt important la mediació i l’ajuda ajustada.
En aquest projecte hem entès així l’aprenentatge, com una activitat integrada en un context, on el problema plantejat ha estat precisament una relació que s’havia establert entre una situació (necessitat d’utilitzar el correu electrònic a la feina) i l’individu (el Ramon). L’aprenentatge significatiu ha estat lligat al context, que és el que ens ha proporcionat les experiències que hem aprofitat per a l’aprenentatge.
El context ha estat decisiu per l’aprenentatge i ha permès que l’aprenent assolís una meta significativa per a ell, personal i laboral, i a més a més, valorada socialment (el Ramon se sentia, pel que fa al coneixement de les TIC, molt per sota de la mitja de la gent de la seva edat, i es definia com un “mig analfabet de la tecnologia”).
Així, partint d’una necessitat de solucionar un problema real i contextualitzat, el Ramon ha aconseguit donar sentir a allò que ha après i a entendre la seva aplicació i rellevància en la seva feina, i ha canviat la seva actitud de por i inseguretat envers les TIC. I ho ha aconseguit formant part activa en un procés d’aprenentatge que ha estat reflexiu i intencional, i que partia dels seus coneixements previs.

dijous, 19 de gener del 2012

Autoavaluació final

  • He seguit les normes d’enviament de l’informe, respectant data de lliurament i nom, format i pes del document.
  • He utilitzat Cmap Tools, i el meu blog per compartir la meva feina.
  • Considero que he estat clara en l’exposició de l’informe, que el document està ben estructurat, (segueix l’estructura recomanada pel consultor), té una bona presentació i una representació gràfica adequada. El mapa és clar i inclou els conceptes clau. Inclou índex automàtic i algun enllaç extern. També he recolzat les afirmacions en teories i fonts que he citat seguint les normes de l’APA.
  • El disseny del projecte està justificat científicament, la planificació de l’activitat ha estat acurada, dins la flexibilitat que requereix qualsevol disseny didàctic, que sempre s’ha d’adaptar als aprenents.
  • S’ha adaptat a l’aprenent, doncs es tractava d’un problema significatiu per a ell, d’un context real, al qual necessitava donar una solució. Les TIC han estat en aquest cas objecte i mediadores alhora. L’actuació psicopedagògica ha estat clau perquè l’objectiu era obtenir un aprenentatge significatiu i calia tenir en compte i seguir en tot moment, tant en el disseny com en la implementació, els supòsits constructivistes que sustenten l’aprenentatge significatiu
  • Crec que he aconseguit relacionar els conceptes del meu projecte amb els conceptes més importants treballats durant el curs a partir dels materials i les activitats.
  • El projecte es fonamenta en l’aprenentatge a partir de problemes significatius per a l’aprenent, i faig servir els conceptes clau de la PAC2.
  • A l’apartat 4 es fa la descripció detallada del procés seguit.
  • L’avaluació de l’aprenentatge ha estat basada en la observació de la mediadora i en les reflexions de l’aprenent. Com a resultat, el Ramon ha adaptat els nous procediments als seus coneixements previs per resoldre les tasques que se li presentaven (ara utilitza el correu electrònic per comunicar-se amb clients i proveïdors, estalviant temps i diners) i ha canviat la seva relació amb les TIC, guanyant en seguretat.
  • Crec que he fet una bona avaluació tecnològica, he avaluat el procés i els seus elements: el disseny, el desenvolupament, la implementació, els recursos i l’avaluació. Pel que fa a les conclusions que he tret, és que el fet de tractar-se d’una pràctica individual ha facilitat molt l’avaluació, però si es pogués realitzar amb un grup d’aprenents es podria enriquir des del punt de vista psicopedagògic introduint estratègies d’aprenentatge col·laboratiu.
AUTOAVALUACIÓ PAC1: Debat
  • Recordo els coneixement adquirit al Debat (sobre els conceptes Ciència, Tècnologia, Societat, CTS i les seves  implicacions i relacions entre ells. Sobre l’argumentació on-line, he aprés la importància que pot tenir utilitzant-la en les discussions de grup per a promoure aprenentatge significatiu.
AUTOAVALUACIÓ PAC1: Informe
  • Hi ha hagut reconstrucció en l’estructura mental que vaig representar sobre els conceptes vinculats a la TE. S’han afegit conceptes i relacions. Al mapa inclòs a l’informe es pot veure aquesta ampliació (tot allò relacionat amb l’aprenentatge a partir de problemes significatius). Els mapes són una eina que ajuden moltíssim tant per aprendre com per avaluar, al menys així ho he viscut jo des de la perspectiva  de l’aprenent.
  • El conflicte és important per aprendre perquè fa que el coneixement es torni significatiu perquè ajudarà a resoldre’l (recuperar l’equilibri).
  • El compromís conceptual es refereix al compromís que tenen els aprenents amb les seves idees prèvies o concepcions existents, que costen de canviar. Quan interactuen amb nova informació, es produeix el canvi conceptual si l’entenen i els hi resulta significativa (està contextualitzada). La relació amb el corrent CTS està en la importància del CONTEXT. Segons la CTS, ciència, tecnologia i societat estan connectades, que en les situacions d’ensenyament-aprenentatge vol dir que aquest es produirà quan la informació (continguts científics i tecnològics) siguin rellevants i significatius per l’aprenent (estiguin contextualitzats).
AUTOAVALUACIÓ PAC2.1: Modelar amb històries
  • L’activitat em va agradar molt, per a mi va ser tot un descobriment conèixer el potencial per a l’aprenentatge de les històries que expliquen experiències. La idea d’una base de dades de casos, o l’intercanvi d’experiències amb col·legues em sembla de molta utilitat per a la pràctica psicopedagògica
AUTOAVALUACIÓ PAC2.3
  • Els problemes no s’han d’evitar sinó que cal aprofitar-los per a dissenyar situacions d’aprenentatge. Pel que fa al blog, l’he anat actualitzant amb nou material i reflexions sobre el meu aprenentatge. Respecte als “comentaris provocadors”, reconec que podria haver fet més, doncs em vaig limitar a fer-los a l’inici del curs.
 AUTOAVALUACIÓ Activitats opcionals
  • Per acabar, com ja vaig dir en l’autoavaluació anterior, pel que fa a la meva participació al fòrum, he intentat ajudar quan he considerat que podia donar a resposta a algun company que demanava ajuda. També l’he utilitzat quan he necessitat resoldre algun dubte i he rebut respostes que m’ha ajudat a progressar. En definitiva, considero que n’he fet un bon ús, compartint recursos i comentaris.

dimecres, 11 de gener del 2012

Reflexions de l'aprenent un mes després de l'activitat

Us deixo un vídeo on podeu sentir l'aprenent del meu projecte reflexionant sobre el seu aprenentatge un mes després de dur a terme l'activitat.


dijous, 1 de desembre del 2011

Fitxa del disseny del meu projecte final

Títol de l’activitat
Com puc utilitzar de manera eficient el correu electrònic per comunicar-me amb els meus clients i proveïdors?
Agents personals
Tecnologia mediadora
Aprenent: Adult de 43 anys, amb estudis superiors, petit empresari amb coneixements molt bàsics en TIC
Mediadora: Inés Ruiz Ribes, pedagoga i estudiant de psicopedagogia
Dos ordinadors portàtils amb connexió a Internet
Descripció del problema
Es tracta d’un problema molt significatiu per a l’aprenent perquè parteix directament d’una demanda seva a una necessitat concreta, doncs està perdent temps i diners enviant documentació als seus clients i proveïdors per correu postal i missatgeria i vol aprendre a fer-ho per correu electrònic.
Segons Jonassen, pel que fa a l’estructura, es tractaria d’un problema ben estructurat, ja que l’aprenent parteix d’un estat inicial ben definit, l’objectiu és clar i conegut i la solució al problema requereix un nombre limitat de regles i principis que s’organitzen de manera previsible i prescriptible.
És de complexitat baixa, doncs hi intervenen poc temes, funcions i variables, i la predictibilitat del comportament d’aquests elements és alta.
En quant a l’especificitat del camp, es tracta d’un problema situat, amb alta especificitat del camp, integrat en un context concret i relatiu a un problema real, com és l'ús efectiu del correu electrònic.
Com es planteja el problema als aprenents
L’aprenent planteja la seva necessitat: “He d’enviar diàriament fotos a les companyies d’assegurances i factures i altres documents als meus clients i proveïdors. Fins ara ho enviava tot per correu postal o per missatger perquè m’era més fàcil. Però vull canviar això per dos motius: un és que vull guanyar temps i que els enviaments arribin en el mateix moment, i l’altra és que l’empresa passa per un mal moment econòmic i estem intentant retallar al màxim les despeses. Una de les que volem retallar és el de la missatgeria i correu postal i utilitzar el correu electrònic sempre que sigui possible. El que passa és que tot sol l’únic que sé fer és enviar missatges. Quan he hagut d’enviar algun fitxer sempre he demanat ajuda a algú. Però ara vull aprendre a enviar fitxers adjunts, a fer llistes perquè quan hagi d’enviar correus col·lectius no hagi d’escriure totes les adreces una per una i a que cada cop que enviï un correu inclogui automàticament la meva signatura i un paràgraf sobre la llei de protecció de dades.”.
La mediadora ha resumit els objectius de l’aprenent i aquest hi està d’acord. Li demana que cerqui un cas real en què necessiti enviar un document a més d’un destinatari i que no vulgui que els destinataris sàpiguen a qui s’ha adreçat el correu.
El problema que planteja l’aprenent i a partir del qual es treballaran els continguts és el cas en que ha de sol·licitar pressupost de 10 recanvis a 4 proveïdors, però no vol que cap d’ells sàpiga a qui més ha enviat el correu, i els ha de fer arribar el document amb el llistat i les dades dels recanvis.
Context de l’activitat
El projecte es desenvoluparà en un àmbit no formal. L’aprenent treballa 9 hores al dia i per les tardes està molt cansat. Hem de trobar doncs un espai i horari còmode per ell i decidim que serà un dissabte al matí. Treballarem amb el correu web de Yahoo que és on té el compte l’aprenent.
Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques dels aprenents
Es tracta d’una persona de classe mitja, amb estudis superiors, que està passant una època de molta pressió i estrés per les dificultats econòmiques que està vivint l’empresa. És una persona constant i molt treballadora que s’entusiasma alhora d’emprendre noves activitats. Pel que fa als seus coneixements i actitud envers les TIC, se sent molt insegur, creu que el seu nivell està molt per sota de la mitja de la gent de la seva edat, i es defineix a si mateix com un “mig analfabet de la tecnologia”. Aquesta percepció de si mateix i el fet que el projecte hagi sorgit del seu interès i que els objectius hagin estat pactats, fa que estigui força motivat amb aquesta activitat, doncs li permetrà assolir alhora objectius professionals i personals.
Competències específiques que ha d’assolir l’aprenent
Objectius específics
  • Conèixer les parts que componen les adreces de correu
  • Crear una signatura
  • Enviar i rebre missatges de correu electrònic amb fitxers adjunts
  • Enviar missatges amb còpies i còpies ocultes
  •   Afegir contactes i crear llistes
Continguts
Continguts Conceptuals: Distingir les parts d’una adreça de correu i conèixer les diferents opcions d’enviament de missatges.
Continguts Procedimentals: Enviar i rebre missatges de correu electrònic; crear una signatura; adjuntar fitxers; gestionar contactes; crear llistes.
Continguts Actitudinals: Fomentar l’ús del correu electrònic com a eina de treball;  afavorir una actitud positiva i oberta cap a les tecnologies de la comunicació.
Seqüència d’activitats
L’aprenent comença enfrontant-se al cas que ha aportat com a punt de partida i les activitats es correspondran amb els passos que ha de seguir pera realitzar el procediment amb eficàcia.
Activitat 1: Reconeixement d’adreces
Prenem les 4 adreces dels diferents proveïdors i les compararem, mirant què tenen en comú i en què se diferencien, tot distingint i nomenant les parts.
Activitat 2: Afegir contactes i enviar correu als contactes
Expliquem amb el símil de l’agenda de telèfons per què s’utilitzen els contactes del correu. Es demana a l’aprenent que inclogui els 4 proveïdors com a contactes, més 3 correus de la mediadora que utilitzarem per a practicar. L’aprenent ha de trobar tot sol on ha d’introduir els contactes. La mediadora observa i intervé quan necessita ajuda. Un cop ho ha fet se li demana que enviï un correu a la mediadora, recuperant-la dels contactes. Si no funciona, li demanarem que pensi on és l’error. Un cop comprovat que funciona bé, omplim el camp de destinataris amb les adreces dels 4 proveïdors.
Activitat 3: Crear llistes i enviar correu a una llista
Expliquem la finalitat i avantatges de tenir llistes. Li demanen que pensi si val la pena fer una llista d’aquests 4 proveïdors per no haver d’introduir les 4 adreces cada cop. Per practicar, li demanarem que creï una llista amb les 3 adreces de la mediadora i que enviï un correu. La mediadora obre els correus i comprovem si ha funcionat. Si no és així, li demanarem que pensi per què. Si funciona, canviem els destinataris que havíem posat pel nom de la llista.
Activitat 4: Enviar missatges a més d’un destinatari: CC i CCO
Expliquem el significat i la funcionalitat dels camps CC i CCO i la seva relació amb la llei de protecció de dades. Demanen que pensi quina opció ha de fer servir pel seu correu.
Abans, l’aprenent practica enviant 3 missatges a tres adreces de la mediadora, una utilitzant el camp CC, un segon utilitzant el camp CCO i un tercer missatge  utilitzant els camps CC i CCO. La mediadora obre els comptes de correu i l’aprenent observa com han arribat els diferents missatges. Si no han arribat bé, li demanarem que pensi per què no ha funcionat. Si funciona, posarem els destinataris en el camp que correspongui (CCO).
Activitat 5: Enviar missatges amb fitxer adjunt
Expliquem el que fa el programa de correu quan li demanem adjuntar un fitxer, fent el símil amb un clip amb el qual adjuntem el llistat a la carta que enviem per correu postal. L’aprenent envia a la mediadora un missatge amb dos fitxers adjunts. Si no arriben bé, li demanarem que revisi tot el procés per veure on ha fallat. Si funciona, adjuntarà el llistat al seu correu.
Activitat 6: Descarregar fitxers adjunts                                   
Tan important és saber enviar com descarregar fitxers adjunts. Expliquem el que fa el programa de correu quan li demanem descarregar un fitxer adjunt, fent el símil amb quan li arriba una carta amb una factura grapada: Ha de treure la grapa (descarregar el fitxer) i guardar la factura al seu lloc. La mediadora li envia un correu amb un fitxer que l’aprenent ha de descarregar i guardar al seu ordinador. Observem la seva execució i intervenim només si ho demana.
Activitat 7: Crear una signatura automàtica als missatges de correu electrònic
Ara l’aprenent redacta el missatge i quan finalitza, ha d’incloure la signatura i el text sobre la llei de protecció de dades. Expliquem l’avantatge de tenir una signatura automàtica i li demanen que busqui on deu ser la “opció” de crear una signatura i que ho faci. Enviarà un missatge per comprovar que ha creat una signatura. Si no és així, li demanarem que pensi per què no ha funcionat. Després enviarà el correu als 4 destinataris.
Activitat 8: Autoavaluació
Se li demana a l’aprenent que enviï un fitxer als 3 correus de la mediadora, que canviï la signatura i elimini el paràgraf de la protecció de dades. Ara ho farà tot sol, sense l’ajuda de la mediadora.
Quan finalitzi li demanarem que reflexioni sobre el que sabia abans i després d’aquestes activitats, i que ens digui si creu que ha assolit els objectius que ens havia demanat.
Fonamentació psicopedagògica del disseny
Es tracta d’un problema contextualitzat que parteix d’una necessitat real amb tasques contextualitzades i significatives. Aquest disseny es basa en la concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge, que es nodreix de la teoria genètica de Piaget, les teories del processament humà de la informació, la teoria de l’aprenentatge verbal significatiu d’Ausubel i la teoria sociocultural del desenvolupament i de l’aprenentatge de Vigotski.
El constructivisme sustenta l’aprenentatge significatiu, que és l’aprenentatge que volem propiciar en l’aprenent. El nucli d’aquest procés d’aprenentatge es troba en la interacció entre mediadora, aprenent i continguts (triangle interactiu).
Paper de la mediadora: Guia i orienta l’activitat mental constructiva de l’aprenent cap a l’assimilació significativa dels continguts.
Paper de l’aprenent: Té un paper actiu, compromès amb el seu aprenentatge, que es va iniciar amb una intenció, una necessitat: reduir despeses a l’empresa en un moment de crisi. Amb aquest objectiu l’aprenent ha de seguir un procés de construcció on vagi adaptant les noves idees al seu coneixement previ, a través d’activitats d’aprenentatge contextualitzades, basades en un cas real, utilitzant la tecnologia i demanant ajuda quan la necessita, a través d’un procés dialògic amb al mediadora. Es tracta d’un aprenentatge reflexiu, on l’aprenent ha de resoldre els dubtes tot sol, explorant el programa, i quan falla en una resposta ha de reflexionar sobre la raó per la qual ha fallat per no tornar a repetir errors. Finalment, amb l’autoavaluació final reflexiona sobre el seu procés d’aprenentatge.
A través de la interacció amb la nova informació s’espera que l’aprenent arribi a  comprendre-la i a integrar-la als meus models mentals previs, per crear  noves i millors estructures de coneixement i ser capaç de transferir aquests coneixements a altres contextos (altres programes de correu).
Procediments i criteris d’avaluació
Procediment
Durant el procés s’observarà l’habilitat per a aplicar els procediments en cada una de les tasques i es tindran en compte comentaris, dubtes, preguntes i reflexions sobre la pròpia acció que faci l’aprenent per anar ajustant el procés a les seves necessitats. Al final, farem una pràctica sense ajuda de la mediadora per tal que ell mateix avaluï els resultats.
Criteris d’avaluació
Pel que fa als criteris, ens basarem en comprovar si ha assolit els objectius específics, és a dir, si és capaç de:
  • Conèixer les parts que componen les adreces de correu
  • Crear una signatura
  • Enviar i rebre missatges de correu electrònic amb fitxers adjunts
  • Enviar missatges amb còpies i còpies ocultes
  •   Afegir contactes i crear llistes
Temporalització
Es preveu 1 sessió de 2 hores. En funció de les necessitats i de l’evolució de l’aprenent es pot escorçar o allargar.

dilluns, 28 de novembre del 2011

Autoavaluació activitat 2.1

  • He seguit les normes d’enviament de l’informe, respectant data de lliurament i nom, format i pes del document.
  • Considero que he estat clara en l’exposició de l’informe, que el document està ben estructurat, amb una bona presentació. Inclou índex automàtic i algun enllaç extern.
  • Pel que fa al cas que construït, segueix l’estructura dels casos kite “variables-entrevista” i és un exemple d’integració de les TIC per aconseguir aprenentatge significatiu.
  • He fet una bona correcta reflexió sobre el què són els models d’experiències i la seva relació amb l’aprenentatge significatiu, utilitzant conceptes del mòdul 3. He fet referència, per exemple, al problema (potenciar l’aprenentatge significatiu amb ajuda de les TIC), a la importància del context, a l’estructura de la història, al raonament basat en casos (RBC), a la importància del CONTEXT, als vincles i semblances entre casos de KITE i casos dels meus companys i el meu context personal i experiència pròpies, a la importància de la possibilitat de buscar i seleccionar casos que ens són familiars (vinculables als coneixements-experiència previs).
  • He reflexionat sobre el meu procés d’aprenentatge durant aquesta activitat, raonat i argumentat perquè penso que he fet un aprenentatge significatiu, basant-me en el canvi conceptual i en la construcció de models d’experiències.
  • He fet una anàlisi del paper de la tecnologia, fent referència, per exemple, al motor de cerca de la base de dades que permet seleccionar els casos en funció de determinades característiques o a l’avantatge de poder accedir a l’experiència dels altres sense limitacions d’espai i tems.
  • Sobre la meva comunicació i participació voluntària a l’aula, intento ajudar quan considero que puc donar a resposta a algun company que demana ajuda i penso que els meves intervencions s’adrecen a la carpeta corresponent i són clares.
  • Pel que fa a aquest blog, he aconseguit enllaçar-lo bé i m’està servint com a diari del meu aprenentatge, on vaig afegint la feina feta, reflexionant sobre els meus progressos.
Com a conseqüència d'aquestes reflexions, m'he autoqualificat amb una "A".